Des que la Reforma Laboral va entrar en vigor al Febrer de l’any passat la situació d’atur al nostre país ha empitjorat greument. La Reforma Laboral que, segons PP i CIU, havia de crear ocupació ha disparat els ERO i el número d’aturats.
El problema, com insistim des de CCOO, no són les relacions laborals sinó la manca de polítiques econòmiques de creixement i estímul de l’economia. El neoliberalisme i les seves polítiques d’austeritat porten al país a un carreró sense sortida. Dimarts passat, la Comissió Europea tornava a recomanar endurir la Reforma Laboral, tornar a pujar l’IVA i perllongar l’edat de jubilació. No s’han begut l’enteniment, porten a terme una política dissenyada per a enriquir els financers a costa dels treballadors i les treballadores.
Alhora aquesta crisi econòmica i social ve acompanyada d’una forta crisi institucional. Estan eliminant drets civils, democràtics i socials que, com diu l’historiador Josep Fontana, constituïen espais civilitzadors. Els principals defensors de les polítiques neoliberals estan esquitxats per la corrupció, des dels ajuntaments fins a la Corona, passant pel govern de l’Estat, casos Mercuri, Clotilde, Noos, Bàrcenas, Gürtel, etc. Això no és casualitat.
Sense anar més lluny, la setmana passada, a casa nostra, Ramon Bonastre, Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, comunicava en nom de la Generalitat que el grup parlamentari de CIU al Congrès demanarà modificar la legislació actual per a poder aplicar EROS temporals a l’administració pública. El govern de la Generalitat vol empitjorar encara més la Reforma Laboral. Ara bé, qui és Ramon Bonastre? Qui és el portaveu d’aquesta nova mesura de tall neoliberal? Els sindicalistes que negociaren el Vè Conveni el coneixen prou bé. Aquest personatge, condemnat per malversació de fons públics i posteriorment indultat pel primer govern de José Maria Aznar (sic!), va retardar dos anys la signatura d’aquell conveni perquè volia eliminar una cosa en aparença tan neutra com l’ Àmbit Funcional, el primer article dels nostres convenis des del 1990. Aquest article defensa als treballadors contra externalitzacions de serveis.
Artícle 1. Ámbit funcional.«Les normes contingudes en aquest conveni afecten les universitats públiques de Catalunya i els són aplicables. En el cas que es constitueixin institucions o organismes que assumeixin funcions actualment encomanades a la Universitat, el personal el lloc de treball del qual estigui afectat per aquesta mesura podrà optar entre acceptar el seu accés a aquests nous organismes o bé romandre a la Universitat, sense que aquest últim cas comporti un canvi de lloc de treball. En cas d’acceptar l’accés a aquests nous organismes, les universitats, mitjançant els òrgans de govern i els comitès d’empresa, vetllaran pel manteniment de les condicions de treball del personal afectat.»
El govern de CIU ha promocionat aquest individu perquè encarna l’obsessió en desfer-se d’empleats públics, ja sigui amb externalitzacions o ERO temporals. Veieu com no és casual la coincidència entre corrupció i neoliberalisme? Malversar fons públics o externalitzar els serveis públics per fer negoci, privatitzar l’Estat al cap i a la fi, són, en darrer terme, dues maneres de ficar la mà a la caixa pública, d’apropiar-se allò públic, dues expressions del mateix neoliberalisme.
Els hem de plantar cara. Vine amb nosaltres aquest diumenge, 10 de Març, a les concentracions contra l’atur i la corrupció.
