Igualtat: passat, present i futur

La plena igualtat de gènere és una assignatura encara pendent a la nostra societat. La violència masclista, la bretxa salarial, la cosificació de la imatge de la dona… ens fan pensar que encara tenim per davant un llarg camí per assolir-la tot i que poc a poc es van fent avenços.

La UPC ha estat sempre una universitat fortament masculinitzada. El fet que l’oferta formativa de la nostra universitat estigui centrada en l’enginyeria i l’arquitectura, dues professions tradicionalment “d’homes”, ha estat, en bona part, la causa que les dones tinguessin una escassa presència en alguns dels nostres ensenyaments i també entre el PDI de la nostra universitat. Estem doncs en un entorn laboral on les polítiques d’igualtat són especialment necessàries i que, a més, poden esdevenir exemple i motor de transformació de la nostra societat.

La secció sindical de Comissions Obreres a la UPC, des de fa molts anys, ha promogut debats i ha impulsat accions incorporant la perspectiva de gènere. En el passat es van fer propostes de gran transcendència com per exemple canviar el nom de les “escoles d’enginyers” per “escoles d’enginyeria”; i també diagnosis diverses sobre la situació de les dones a la UPC. Ja fa un temps a CCOO vam prendre la determinació que havia arribat el moment de deixar enrere les diagnosis i començar a fer polítiques d’acció afirmativa. Aquesta determinació ha impulsat la nostra actuació en els darrers quatre anys. Per a nosaltres és important haver aconseguit que el Pla de Càtedres incorpori un factor de gènere que intenti corregir el nombre extremadament baix de catedràtiques que hi ha a la nostra universitat. També valorem de forma molt positiva el fet que se’ns convidés a la Comissió de Sostre de Vidre d’on va sorgir el “Programa d’exempcions docents per a la intensificació en la recerca després d’un permís maternal”, exempció que hem demanat reiteradament, i seguirem demanant, que s’allargui dels 4 mesos actuals als 6 mesos. Un dels nostres objectius és exportar aquest programa a les altres universitats públiques catalanes. Som conscients que ambdues mesures, són de tipus pal·liatiu, és a dir, posen un petit pedaç, però no contribueixen a resoldre el problema de la desigualtat de gènere de rel.

Quan mirem a futur, i fer el programa d’actuació sindical per als propers quatre anys exigeix mirar lluny, veiem que la igualtat passa necessàriament per aconseguir una conciliació plena i corresponsable de la vida professional i familiar, tant dels homes com de les dones que treballen a la UPC. En aquest sentit les propostes que us fem arribar en matèria d’igualtat tenen una doble vessant: seguirem proposant mesures de tipus pal·liatiu, però també, i de forma decidida, volem promoure que a la UPC s’impulsin i veritablement s’implementin polítiques de conciliació.

La carrera acadèmica del PDI és exigent i cada cop més competitiva. Això fa que la conciliació de treball i vida familiar no sigui una tasca fàcil. El fet que no tinguem un horari setmanal preestablert, dóna flexibilitat en el treball però també fa que la frontera entre treball i lleure estigui cada cop més desdibuixada. També, com que no comptem amb un llistat de responsabilitats ben delimitades i la nostra universitat té serioses carències pressupostàries, sovint assumim tasques que, pensant-ho bé, no ens tocaria fer. Això fa que el temps efectiu que el PDI disposa per fer recerca sigui cada cop més reduït i s’acabin dedicant hores del cap de setmana o de les vacances a aquesta tasca.

Per tot això, pensem que cal un debat a nivell institucional sobre com el PDI pot arribar a la conciliació de la vida laboral i familiar. Segons el nostre punt de vista, aquesta conciliació passa, entre d’altres coses, per racionalitzar l’horari laboral i la càrrega de treball, per definir perfils de dedicació acadèmica diversos (tots amb projecció i reconeixement), per fer una avaluació integral (i no parcial) de l’activitat del PDI, etc. Es tracta doncs d’abraçar la idea que la feina és una de les moltes facetes que té la vida, i que per tal de desenvolupar una carrera acadèmica brillant, no cal, ni convé a la institució, que els seus professors i professores hagin de renunciar a una vida personal plena.

Un primer conjunt de mesures que posarem sobre la taula en els propers quatre anys seran:

Proposarem un marc per a la conciliació de la vida personal i laboral del PDI que entre d’altres aspectes incorporarà:

• Racionalitzar la jornada de treball. El nombre d’hores entre l’hora de començar la primera classe i acabar l’última classe del dia no hauria de superar les 8 hores, a no ser que el PDI manifesti de forma explícita la voluntat que no se li apliqui aquesta mesura.
• Concentrar la docència al matí i primera hora de la tarda per tal d’intentar que les classes als centres de la UPC no acabin més tard de les 19 h del vespre.
• Prioritzar que el PDI  amb fills menors de 12 anys o amb familiars dependents al seu càrrec pugui triar l’horari de començament de les classes.

Actualment els criteris per a l’estabilització i promoció del PDI valoren l’activitat de recerca molt per sobre d’altres activitats del PDI. Cal un debat sobre què és “l’excel·lència” i també cal una reflexió sobre si els criteris d’avaluació són realment neutres o bé si acaben perjudicant a les dones. Mentre les coses continuïn com estan, una proposta que farem és:

• Demanar la reducció de l’horari docent a tot el PDI amb fills menors de 8 anys o que tinguin un familiar dependent al seu càrrec.
• Augmentar a sis mesos la durada de les exempcions docents per a la intensificació en recerca després d’un permís per maternitat.

També farem propostes per tal de pal·liar el biaix de gènere que pateix la nostra universitat, entre les quals:

• Potenciar l’equilibri de gènere en tots els òrgans col·legiats de la nostra universitat.
• Demanar que s’apliqui el principi de paritat de gènere en les comissions avaluadores de la nostra universitat i que des del Servei de Personal es supervisi el seu compliment.
• En els departaments amb nombre de catedràtiques inferior a la mitjana de la UPC, demanar que es convoquin càtedres estratègiques amb els perfils de les dones que hi estiguin acreditades.