Avaluació i reconeixement de l’activitat del PDI

El PDI de la UPC és un dels col·lectius professionals més avaluats. Se’ns avalua cada any com a docents a través de les enquestes que fan els estudiants, se’ns avalua quan demanem quinquennis docents i sexennis de recerca, s’avalua la qualitat dels nostres treballs quan els enviem a revistes indexades per tal de publicar-los o quan demanem qualsevol tipus de projecte o fiançament, se’ns avalua quan sol·licitem acreditacions, se’ns avalua un cop acreditats per tal d’aconseguir que es convoquin concursos a places de promoció i estabilització, se’ns torna a avaluar quan ens presentem als concursos per a la provisió de les places, i fins i tot se’ns avalua quan al final de la nostra carrera demanem ser emèrits. A més a més, i si això no fos poc, la universitat, des de fa una colla d’anys ens fa unes avaluacions anuals de tipus intern: El Règim de dedicació del PDI a temps complet, que acaba classificant la nostra activitat docent i de recerca amb unes qualificacions que estan entre la A i la D.

Com a docents sabem que l’avaluació dels nostres estudiants ha de complir tres requisits:

• Cal que els estudiants, abans de començar el curs, sàpiguen com s’avaluarà l’assignatura.
• Cal explicar de forma molt clara els objectius d’aprenentatge que pretenem assolir i que seran objecte de l’avaluació.
• Cal que l’avaluació serveixi en ella mateixa per tal de millorar el seu aprenentatge, i més encara quan aquesta avaluació és continuada.

Aquests tres principis bàsics, que com a professors i professores coneixem molt bé, paradoxalment molt sovint no se’ns apliquen quan s’avalua la nostra activitat, i això, evidentment ens posa en estat d’alerta.

Malauradament, massa sovint constatem que quan se’ns avalua un sexenni, demanem una acreditació o optem a una plaça de promoció els criteris que s’apliquen a la nostra àrea han canviat. També se’ns diu que és important fer transferència de tecnologia, participar en programes de captació d’estudiants, fer activitats d’extensió universitària, ajudar a implantar sistemes de qualitat als nostres centres,… però molts som conscients que si hi aboquem massa esforços sortirem malparats en l’avaluació de la nostra activitat. Finalment, cal que fem una reflexió sobre si els mecanismes d’avaluació que se’ns apliquen únicament serveixen com a “càstig” del qui en surt malparat, o bé si estan dissenyats per tal de reconduir les males avaluacions.

Avaluació interna de l’activitat del PDI: Règim de dedicació del PDI a temps complet (RdD)

Què ha passat aquests darrers quatre anys?

Entre el 2015 i 2016 es va negociar un nou model de RdD.

Partíem d’un model que fa una foto esbiaixada de la dedicació del PDI, fet denunciat per CCOO des de fa temps, i que fonamentalment s’utilitza per obligar a determinat PDI a fer més hores de classe. A més, al professorat TEU, des del curs 2012-13, se li ha augmentat la càrrega lectiva de 8 a 12 hores setmanals, independentment del resultat de la seva avaluació.

Es va pactar un document que, tot i que es trobava lluny del que defensàvem, era una millora substancial del que teníem (i encara tenim). Abans de portar el document a la CPiAS de febrer de 2016, el vicerector de PDI ho va aturar tot perquè, segons ens va explicar, calia estudiar algunes sentències que podien posar en entredit la legalitat de la proposta. Ens agradaria que aquest zel amb la legalitat fos extensible a tots els àmbits de treball dels equips rectorals.

Després de 2 anys d’estar aquest tema paralitzat, l’abril de 2018 vam presentar esmenes concretes al RdD actualment vigent que volíem que fossin d’aplicació a la convocatòria de 2019 amb la finalitat de començar a recuperar alguns aspectes que van desaparèixer amb motiu de la crisi. L’única cosa important que s’ha aconseguit és la no avaluació en recerca del professorat amb 108 PAD de Capacitat Lectiva Potencial.

Quina serà la nostra postura en els propers quatre anys?

Pensem que cal fer un plantejament previ a l’avaluació del PDI. El Consell de Direcció hauria de dir molt clarament quin són els eixos prioritaris on cal que el PDI dediqui esforços, a banda de la dedicació docent inherent a la tasca del professorat universitari. És a dir, ¿el Consell de Direcció considera important que hi hagi PDI que faci recerca, transferència de tecnologia, promoció de la UPC i captació de nous estudiants, extensió universitària i gestió? Si la resposta és afirmativa, aleshores cal acceptar que hi hagi PDI dedicat a aquests diferents aspectes, i també, que és impossible que una mateixa persona toqui totes les tecles alhora.

Les inquietuds, capacitats i habilitats del PDI són diverses i van canviant al llarg de la vida laboral. Cal entendre aquesta diversitat com una riquesa de la nostra universitat. La UPC hauria de posar-la en valor i no pretendre que tothom obeeixi a un mateix patró. Segons el nostre punt de vista, cal abandonar la idea de tenir el PDI entretingut posant diferents “ticks” al seu currículum, i deixar al personal treballar amb tranquil·litat. Perquè una cosa que el PDI de la UPC fa, i fa bé, és treballar.

La nostra proposta és valenta, i passa per deixar l’obsessió pel comptatge de punts de diferents aspectes de l’activitat del PDI. Aquest comptatge reduccionista sovint comporta injustícies. L’experiència ens diu que, per una banda és molt difícil fer una avaluació integral de l’activitat del PDI en base a uns quants indicadors, i de l’altra, s’arriba a l’absurd que hi ha una part del PDI que orienta la seva activitat a complir amb els indicadors i algunes activitats essencials per al progrés de la institució, però no comptabilitzades, es van deixant de fer. Pensem que cal començar a plantejar objectius col·lectius de la institució i avaluar periòdicament si estem en el camí d’assolir-los. En cas que els objectius no s’assoleixin cal veure si els recursos humans i materials que la institució disposa són els adequats, i en cas que no sigui així, cal reivindicar-los.

Reconeixement de l’activitat del PDI

El model actual de reconeixement de la càrrega de treball del professorat està basat en punts: PAD, PAR, PATT, DiC, … Aquests punts, de vegades són de difícil traducció a hores de treball real. Això moltes vegades comporta que la dedicació real sigui molt superior a les 37.5 hores de dedicació setmanal teòrica del PDI a temps complet. És preocupant constatar que el professorat que vol arribar a promocionar ha de treballar per sobre de les hores estipulades en el seu contracte ja que la promoció no s’obté assolint objectius sinó competint amb d’altres companys i companyes.

La llista de conceptes que es tenen en compte per a l’avaluació del professorat i que poden, o no, ser computats en punts és força extensa: direcció de TFG/TFM, tutoria de convenis de cooperació educativa, coordinador/a d’assignatures, tasques de tutor/a, implantació de noves assignatures, activitats de promoció, docència en una tercera llengua, participació en comissions, implantació de plans de qualitat, etc. En molts casos s’evidencia que hi ha un conjunt d’hores de treball que són de “regal” ja que ni queden computades, ni serveixen per tenir bones avaluacions o per promocionar. Actualment, en la majoria d’escoles i departaments les hores de classe corresponents a la Càrrega Lectiva Potencial (CLP) es compleixen al 100%. En alguns casos, degut a una insuficient dotació de PDI, el compliment de la Càrrega Lectiva (CL) al llarg d’un quinquenni pot ser del 120% , que equival a un any de “docència de franc”. Ara bé, ja la primera vegada que un PDI té una D en l’avaluació de recerca, la seva CLP s’incrementa automàticament de 72 a 108 PAD (l’equivalent a 12 hores), sense tenir en compte el seu històric de dedicació docent.

Per tot això considerem que cal:

• Reconèixer el treball real que es fa. Cal dotar de recursos, en forma de descàrregues horàries, a les persones que fan determinades activitats:
  • Caps de secció. Aquest reconeixement actualment es fa de les bosses de punts dels departaments, seguint models desiguals entre departaments. Hi ha seccions que integren més d’un centre; també hi ha seccions amb un nombre de PDI gran (superior a 15 PDI) que donen suport a un elevat nombre d’assignatures fent que la gestió del personal sigui cada vegada més complexa. Proposem una descàrrega de 18 PADs.
  • Coordinadors d’assignatures amb un gran nombre d’estudiants (superior a 120 i distribuïts en més d’un grup de teoria) que a la vegada comporta coordinar un nombre elevat de professors. Proposem una descàrrega mínima de 9 PADs o superior en funció del volum d ‘estudiants i PDI involucrat.
  • Direccions de TFGs i direccions de TFGs en empresa. Les escoles han de tenir recursos per fer el reconeixement d’aquestes activitats. Anualment, en funció del nombre de TFGs defensats, la universitat ha de donar als centres els punts PAD corresponents. No té cap sentit que s’apliquin topalls als punts que un PDI pot obtenir dirigint TFGs. Aquesta és una feina essencial que cal fer, i per a la qual els estudiants paguen els corresponents crèdits.
  • Gestió de projectes competitius i no competitius. Cal reconèixer la feina que comporta sol·licitar i gestionar projectes, independentment que aquests s’acabin obtenint.
• Tornar a la situació en què tots els cossos de PDI funcionari tenen una Càrrega Lectiva Potencial de 8 hores a la setmana (72 PAD), tal i com està reflectit a l’acord del Consell de Govern de 29 d’abril de 2004 (CG 45/4 2004) i que es va aplicar fins l’any 2012.
• Arribar a un acord per tal de gestionar millor del PDI entre els centres de la UPC. La mobilitat ha d’estar incentivada i degudament reconeguda. Cal dimensionar la plantilla dels departaments tenint en compte la seva distribució territorial. És inacceptable desplaçar PDI entre escoles separades fins a 50 quilòmetres sense cap mena de compensació, sense comptar amb l’acord dels afectats, i més tenint en compte el risc per a la seva seguretat que això comporta.
• Aprofitar l’experiència professional del PDI en els últims anys de la seva carrera. Entenem que el PDI que està a prop de la jubilació acumula experiència i coneixement que hauria de ser valorat, cuidat i, sobre tot, aprofitat per la UPC. Hem defensat des de fa temps, i ho seguirem fent, que s’han d’establir mesures que permetin tenir en compte la situació d’alguns professors i professores. Aquestes mesures haurien d’estar orientades a millorar la seva vida acadèmica en els casos que tinguin interès en continuar, o bé facilitar la seva jubilació en el casos que no en tinguin. La plantilla de la UPC està envellint a marxes forçades i no hi ha cap pla de contingència per fer-hi front.