Comentant la LOSU: L’artícle 12. El coneixement científic, un bé comú.
La recentment aprovada Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU)[1], en el seu article 12, posa de relleu el fet que el coneixement científic és un bé comú i apunta dues estratègies per a fomentar-ne l’accés tant a la comunitat acadèmica com a la ciutadania en general. La primera és la Ciència Oberta que promou l’accés lliure al coneixement científic. La segona és la Ciència Ciutadana que fomenta la generació de coneixement compartit entre la ciutadania i el sistema universitari de recerca.
La Ciència Oberta vol ser una alternativa que permeti alliberar-nos del jou de les editorials. En els darrers anys, les editorials científiques s’han convertit en un negoci lucratiu[2] i han passat a ser determinants en el desenvolupament científic i en les carreres acadèmiques del professorat i del personal d’investigació de tot el món.
Eugene Garfield, fundador del Intitute for Scientific Information (ISI) i creador del primer índex d’impacte i de bases de dades privades com la Web of Science, va iniciar un camí sense retorn que ens ha portat a la tirania de l’oligopoli de les editorials dominants. Editorials que utilitzen un sistema de revisió per parells (peer review) sense transparència, on els avaluadors, suposats experts, són anònims.
Com a reacció a aquesta situació, el 2002, neix el moviment Ciència Oberta. El seu objectiu és que els coneixements, els mètodes, les dades estiguin disponibles lliurement i siguin accessibles a tothom de forma gratuïta. L’avantprojecte de recomanació de la UNESCO[3] en relació amb la ciència oberta permet identificar-ne els següents elements clau: accés obert; dades obertes; codi obert/programari lliure i maquinari obert; infraestructures de la ciència oberta; avaluació oberta; recursos educatius oberts; participació oberta dels agents socials; obertura a la diversitat dels coneixements. Molts d’aquests aspectes queden recollits a l’article 12 de la LOSU que caldrà desplegar ben aviat.
Un d’aquests elements és l’Accés Obert que s’assenta en la definició BBB, per les declaracions de Budapest (2002), Berlín (2003) i Bethesda (2003), on s’aposta per un accés a internet públic i gratuït, amb el que es pugui accedir lliurement, sense cap restricció, a tota la informació científica, acadèmica i cultural.
S’estableixen diferents rutes dins l’Accés Obert. Una és la via verda, que es basa a disposar d’un repositori d’accés obert dels treballs publicats prèviament. El repositori pot ser institucional, temàtic o generalista. També hi ha la via daurada, on l’editor de la revista publica obertament de manera immediata i continuada en el temps, sota una llicència en què l’autor manté el copyright de la seva publicació. I finalment la via diamant o platí, amb revistes que publiquen en obert on els autors no paguen per publicar ni els lectors per llegir. En aquest cas el finançament prové d’institucions acadèmiques o governamentals.
El 29 de gener, elDiario.es[4] revelava els pactes signats per la CRUE i les quatre editores (Elsevier, Wiley, Springer i American Chemical Society (ACS)) que publiquen aproximadament la meitat dels treballs de recerca a Espanya cada any. En virtut d’aquests pactes, les universitats espanyoles i el CSIC pagaran a aquests gegants editorials un total de 170 milions d’euros en quatre anys (2021-2024). Aquesta quantitat es dedicarà majoritàriament a pagar els costos de publicació o APC (article processing charges) que permetrà publicar en accés obert un determinat nombre d’articles que també podran ser consultats gratuïtament. Una altra part es dedicarà a pagar subscripcions on es pot publicar gratuïtament, però que només permeten la lectura als usuaris de les institucions subscrites. El fet que els fons es destinin majoritàriament en sufragar l’APC representa un gir històric que trenca amb la tradició de pagar únicament subscripcions per a la lectura.
Ara bé, cal remarcar que els acords signats estableixen un nombre limitat d’articles que es podran publicar i que, quan aquest nombre s’excedeixi, es pagaran les tarifes estàndard d’APC de cada publicació. La quantitat d’articles varia segons l’editorial i l’any: Elsevier té un rang que va escalant des dels 5.576 el primer any fins a 7.787 d’articles el 2024; Springer oscil·la menys, a l’entorn dels 2.100; Wiley n’ofereix 3.000 a l’any i ACS entre 600 i 700. Així que, malgrat els progressos, de moment, publicar en obert encara no estarà a l’abast de tothom.
En aquests moments de transició, i tenint en compte les limitacions actuals, el servei de biblioteques de la UPC ha fet una gran feina en la construcció del repositori institucional de la versió final acceptada per a la publicació dels articles així com per facilitar la publicació en accés obert al personal investigador. Ara bé, la LOSU ens demana que anem més enllà i caldrà veure com evoluciona i com s’acaba desplegant l’article 12.
Dins aquest context de canvi de paradigma i basant-se en les recomanacions de la UNESCO, la LOSU recull el següent:
Artículo 12. Fomento de la Ciencia Abierta y Ciencia Ciudadana.
1. El conocimiento científico tendrá la consideración de un bien común. Las Administraciones Públicas y las universidades promoverán y contribuirán activamente a la Ciencia Abierta mediante el acceso abierto a publicaciones científicas, datos, códigos y metodologías que garanticen la comunicación de la investigación, a fin de alcanzar los objetivos de investigación e innovación responsables que se impulsen desde la comunidad científica, así como los objetivos de libre circulación de los conocimientos científicos y las tecnologías que promulga la política europea de investigación y desarrollo tecnológico.
2. El personal docente e investigador deberá depositar una copia de la versión final aceptada para publicación y los datos asociados a la misma en repositorios institucionales o temáticos de acceso abierto, de forma simultánea a la fecha de publicación.
3. La versión digital de las publicaciones académicas se depositará en los repositorios institucionales, sin perjuicio de otros repositorios de carácter temático o generalista.
4. Los Ministerios de Universidades y de Ciencia e Innovación y los órganos correspondientes de las Comunidades Autónomas, cada uno en su ámbito de actuación, promoverán otras iniciativas orientadas a facilitar el libre acceso a los datos generados por la investigación (datos abiertos) y a desarrollar infraestructuras y plataformas abiertas.
5. Los datos, entendidos como aquellas fuentes primarias necesarias para validar los resultados de las investigaciones, deberán seguir los principios FAIR (datos fáciles de encontrar, accesibles, interoperables y reutilizables) y, siempre que sea posible, difundirse en acceso abierto.
6. Las universidades deberán promover la transparencia en los acuerdos de suscripción con
editoriales científicas.
7. Las bibliotecas y otras unidades universitarias facilitarán el acceso de la ciudadanía a los
recursos informativos, digitales y no digitales, así como la formación necesaria para promover la difusión de la Ciencia Abierta en la comunidad universitaria y en el conjunto de la sociedad.
8. Las agencias de calidad estatal y autonómicas incluirán entre sus criterios y requisitos de evaluación la accesibilidad en abierto de los resultados científicos del personal docente e investigador.
9. Las agencias de calidad utilizarán los repositorios institucionales como forma de acceso a la documentación, para garantizar la agilidad de los procedimientos de evaluación.
10. Se fomentará la Ciencia Ciudadana como un campo de generación de conocimiento compartido entre la ciudadanía y el sistema universitario de investigación. Con el objetivo de promover la reflexión científica, tecnológica, humanística, artística y cultural y su aplicación a los retos sociales, las universidades favorecerán e impulsarán la colaboración con los actores sociales, y con las Administraciones Públicas, en especial con las Comunidades Autónomas y la Administración Local.
11. Lo anterior será compatible con la posibilidad de tomar las medidas oportunas para proteger, con carácter previo a la publicación científica, los derechos sobre los resultados de la actividad de investigación, desarrollo e innovación, de acuerdo con las normativas nacionales y europeas en materia de propiedad intelectual e industrial, obtenciones vegetales o secreto empresarial.
[1] https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2023-7500#a1-4
[2] https://www.sinpermiso.info/textos/son-los-vertiginosos-beneficios-de-la-industria-editorial-malos-para-la-ciencia
[3] https://es.unesco.org/sites/default/files/es-20-03117_anteproyecto_de_recomendacion_de_la_unesco_sobre_la_ciencia_abierta.pdf
[4] https://www.eldiario.es/sociedad/cuatro-editoriales-cobran-170-millones-cuatro-anos-universidades-espanolas-csic-leer-publicar-articulos-cientificos_1_9882268.html
