El Ministeri d’Universitats presenta
una nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU)
que NO soluciona els problemes de la universitat i redueix la democràcia
interna
L’avantprojecte de Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), presentat el 31 d’agost al
Consell de Ministres, no ha estat consultat ni negociat amb els agents socials. El text presentat,
amb 107 articles, és molt detallat en alguns apartats i massa inconcret en d’altres.
La nova LOSU del ministre Castells s’ocupa extensament de definir un nou model de govern de
la universitat pública i, malauradament, planteja un model presidencialista i gerencial al voltant
de la figura de rector o rectora en detriment de la participació democràtica i de la
transparència dels òrgans de govern i de representació. Es contempla la possibilitat que el
rector o rectora sigui escollit per un Comitè de vint persones, amb un 30% dels seus membres
aliè a la universitat. A més, es disminueix dràsticament la composició de Claustre (en dos terços)
i se’n modifica la composició quan s’introdueix expressament la participació d’òrgans de govern
unipersonals de centres i instituts universitaris, menyscabant la participació de la resta de
membres de la comunitat universitària. Per acabar-ho d’adobar, les seves funcions i
competències es redueixen a les d’un òrgan merament consultiu, a excepció de la formulació i
aprovació dels Estatuts.
A la LOSU, el rector o rectora ha de rendir menys comptes i, a més, té la potestat de designar la
resta d’òrgans de govern unipersonals (degans i deganes, directors i directores de departament,
directors i directores d’instituts de recerca, etc.). Els departaments no tenen regulació expressa,
excepte que en cap cas poden tenir menys de vint integrants, però no s’indica quina és la seva
composició i com es nomena el seu director o directora.
Pel que fa als consells socials, es reforça la seva funció, presència i participació en la política
universitària, malgrat que estan molt més controlats pels governs de les comunitats autònomes.
S’amplien les seves competències i en la seva composició s’exclou a qualsevol integrant de la
comunitat universitària.
Els capítols dedicats al professorat de les universitats recuperen propostes d’esborranys
anteriors i proposen mantenir la doble via funcionarial i laboral (és a dir, la possibilitat de tenir
figures laborals anàlogues a les funcionarials), encara que això està una mica ocult i depèn dels
desenvolupaments autonòmics . En relació als dos cossos funcionarials (CU i TU) romanen
sense resoldre els problemes de les seves carreres professionals, ja que no es reconeix el dret
a una carrera vertical amb promoció interna i no es resol la contradicció d’un sistema retributiu,
establert abans de la transferència de les universitats i el seu finançament a les comunitats
autònomes, que segueix depenent exclusivament de l’Estat. D’altra banda, no creiem que sigui necessària la majoria de membres externs en els tribunals quan el sistema d’accés al funcionariat preveu una fase d’acreditació prèvia, realitzada per ANECA.
La regulació de l’PDI laboral empitjora notablement amb la nova LOSU:
• S’elimina la figura de l’Ajudant, de manera que es limiten les possibilitats d’iniciar una
carrera acadèmica exclusivament als contractes de Personal Investigador en Formació.
• Desapareix la figura equivalent a l’actual professor contractat doctor (amb contracte
indefinit, a temps complet), que queda a la discrecionalitat de la regulació autonòmica.
• Els professors ajudants doctors accedeixen sense acreditació prèvia (aquesta era una
reclamació de CCOO), però no tenen promoció en la seva carrera laboral.
• Els canvis en la figura dels professors associats no aporten solucions per resoldre els
problemes de temporalitat, precarietat i falta de promoció actuals. La reducció del
màxim de 180 hores a 120 hores és insuficient.
• S’estableixen dues figures ornamentals i graciables, les dels professors visitants i
distingits, els únics que no estan sotmesos a cap procés d’avaluació per a la seva
contractació.
No obstant això, l’avantprojecte presenta alguns aspectes positius com:
• L’augment del mínim de professorat funcionari de l’51 a l’55% (malgrat que s’incompleix
a la gran majoria d’universitats) i, sobretot, la reducció de l’ocupació temporal d’un
màxim del 40% al 20%.
• L’equiparació de la docència i la investigació en els concursos d’accés.
• La recuperació de la dedicació docent màxima de 240 hores anterior a el decret Wert i
l’establiment de 180 hores per als ajudants doctors.
• La possibilitat de convocar concursos de trasllats.
• La configuració del desenvolupament de la carrera professional amb el personal tècnic,
de gestió i d’administració i serveis de les universitats.
D’altra banda, es manté el poder omnímode i opac de l’ANECA, una agència que, amb la nova
LOSU, segueix sent la veritable artífex de les polítiques ministerials de professorat, sense que
s’estableixin mecanismes per millorar la seva regulació de forma clara, pública i transparent
(actualització de criteris d’avaluació, procediments, agents, etc.).
El text de la llei no s’acompanya de cap memòria econòmica i només considera una xifra global
d’assoliment l’increment del finançament fins a l’1% del PIB en la pròxima dècada (xifra que
encara queda per sota de la mitjana actual de la UE i de l’OCDE ). Per a CCOO, això no implica la
resolució del tema de finançament ja que les universitats públiques mantenen una retallada
acumulada en el seu conjunt d’un 20% del finançament públic des de 2009. S’estableix un model
de finançament plurianual que s’intenta relacionar amb la política de personal i la taxa de
reposició de plantilles. De fet, en la llei s’assumeix el manteniment de la taxa de reposició, que
representa un topall insalvable i només ha servit, com a mesura retalladora, per limitar el
desenvolupament de les plantilles universitàries.
A tot això s’hi ha de sumar que la LOSU presenta una visió molt endolcida de les universitats
privades, fet que s’agreuja perquè el text omet, de manera molt significativa, la funció de la
universitat com a prestadora del servei públic d’educació superior.
CCOO consideren que, en l’actual context socioeconòmic, és imprescindible enfortir la
Universitat Pública, i defensar que els coneixements i la qualificació professional que proporciona són essencials, en termes d’equitat i justícia social, per a la construcció i desenvolupament de la societat del coneixement en tota la seva extensió.
Per això, exigim que el Ministeri d’Universitats obri de manera immediata un procés de
negociació assossegat, seriós i responsable amb els agents socials ja que l’actual avantprojecte
no respon en el seu articulat als objectius que planteja en el preàmbul. D’altra banda, volem
deixar clar que no compartim que la minoració de la democràcia i la participació a la
universitat suposi una millor governança. Aquest procés de negociació ha d’incloure l’Estatut
del PDI i la revisió del Reial Decret sobre règim de professorat universitari (1985) i del Reial
Decret sobre retribucions de professorat universitari (1989).
