L’estat d’alarma i posterior confinament decretat pel Govern Estatal el 15 de març de 2020 ha provocat una situació sense precedents al nostre país que ha tingut i tindrà repercussions molt importants per a tota la societat. En particular, la comunitat educativa s’ha vist abocada de forma sobtada a un canvi en el model docent que ha afectat de la mateixa manera a professorat, alumnat i personal d’administració i serveis. Aquest canvi en el model docent (de presencial a virtual) ha provocat una càrrega de treball i una situació d’estrès molt important.
La Secció Sindical de CCOO del Personal Docent i Investigador de la UPC, molt sensible a aquest escenari, ha impulsat durant el mes de juny una enquesta (del tipus Estadística Descriptiva) anònima online enviada per mail i destinada a tot el PDI (Funcionari i Laboral) per copsar les possibles dificultats i el volum de feina que ha suposat la virtualització sobrevinguda de la docència.
L’enquesta demanava qüestions generals (gènere, edat, categoria laboral) i preguntava aspectes relacionats amb el volum de feina de la docència virtual, afectació a la recerca, equipaments de treball, conciliació de l’activitat laboral amb la vida personal, consultes de l’estudiantat i satisfacció de la tasca docent, entre altres aspectes.
L’enquesta es va enviar a 2.885 docents i investigadors de la UPC, dels quals el 26 % són dones i el 74 % homes. Hi ha hagut un total 355 respostes (un 12,3 % del total del PDI), 122 dones (34,4 %) i 231 homes (65,1 %).
El grup d’edat més nombrós que va respondre l’enquesta fou el comprès entre 50 i 59 anys (46,8 %), seguit del de 40 a 49 anys (27,6 %), i a continuació el de més de 60 anys (16,3 %). La Figura 1 mostra en detall les respostes segons les diferents franges d’edat.
Figura 1. Grups d’edat.
Per categoria laboral, el grup més nombrós que contestà l’enquesta va ser el de Titular d’universitat, amb un 33,8 % de les respostes obtingudes, seguit del Professorat Agregat, amb un 23,4 %, i a continuació el Professorat Associat, amb un 17,5 %. La Figura 2 mostra la participació de les diferents categories laborals a l’enquesta.
Figura 2. Categoria laboral.
En relació al volum de feina dedicat a la docència virtual comparat amb el volum de feina dedicat a la docència presencial en situació de normalitat, un 30,5 % de les respostes afirmava que l’augment del temps dedicat havia estat d’un 100 % o superior. La suma dels que afirmaven haver dedicat entre un 50 % i un 100 % o superior és del 63,9 %. La Figura 3 detalla el total de respostes obtingudes sobre el volum de feina.
Figura 3. Volum de feina de la docència virtual en comparació amb la docència presencial.
En relació a l’afectació a la recerca deguda a la dedicació docent no presencial, només un 13,8 % del professorat ha manifestat que la seva recerca no s’ha vist afectada. Més de la meitat (57,2 %) del professorat ha manifestat que la seva recerca s’ha vist afectada negativament o molt negativament. A la Figura 4 es detallen les respostes en relació a l’afectació a la recerca.
Figura 4. Afectació a la recerca degut a la dedicació docent no presencial.
En quant a l’equipament necessari per poder desenvolupar la docència online, les principals mancances detectades pel professorat han estat la manca d’un espai, habitació o despatx, on poder realitzar les seves tasques (42 %) i, també, d’una taula i cadira adients (50 %). En referència als elements tecnològics les principals mancances han estat l’ordinador (33 %), micròfon i/o altaveus (31 %), una bona connexió a xarxa (27 %), la webcam (25 %) i el programari (21 %). D’altres que també s’indiquen, amb menor incidència són: la tableta digitalitzadora (9 %), la pissarra (4%), teclat i/o monitor gran (4 %), la il·luminació de l’espai de treball (2 %) i la impressora i/o escàner (1 %).
Respecte a la conciliació de l’activitat docent durant la crisi sanitària amb la vida familiar/personal, gairebé la meitat de les persones enquestades afirmava que la conciliació s’havia produït amb algunes dificultats més respecte a la situació de normalitat. Tan sols un 20,3 % afirmava no tenir dificultats amb la conciliació. A la Figura 5 es mostren les respostes a aquesta pregunta.
Figura 5. Conciliació de l’activitat docent no presencial amb la vida familiar/personal en comparació amb la conciliació en situació de normalitat.
La quantitat d’hores dedicades pel professorat a les consultes de l’estudiantat per mail i/o videoconferència i la freqüència de les consultes sobre TFG/TFM eren un dels aspectes que més preocupaven. Sobre l’augment de les consultes per mail en aquest període de docència no presencial, la suma del professorat que afirmava que s’havien incrementat entre un 50 % i un 100 % o encara més era del 49,6 %. El 52,1 % afirmava que les hores dedicades a consultes de l’estudiantat per videoconferència havien estat entre 0 i 3 hores setmanals. Les qüestions relacionades amb els TFG/TFM han tingut una diversitat de respostes amb diferents casuístiques de les quals es destaca que per a un 31,2 % de les respostes, el professorat considera que no ha augmentat la freqüència de les consultes, i un 23,9 % ha contestat que la freqüència de consultes s’ha duplicat.
Són especialment rellevants les respostes obtingudes en relació al grau de satisfacció de la tasca desenvolupada com a docent durant el període de confinament, on un 72,7 % es manifestava satisfet o molt satisfet. A la Figura 6 es mostren les respostes a aquesta qüestió.
Figura 6. Grau de satisfacció de la tasca desenvolupada com a docent durant el període de confinament.
Resum dels comentaris fets pel professorat
Els comentaris a l’enquesta, per la seva pròpia naturalesa, són diversos i de vegades mostren els punts més crítics per a aquells que els han fet. Estadísticament són menys significatius que la resta de respostes de l’enquesta però complementen aspectes que les altres preguntes no tenien en compte. Per tal d’analitzar-los hem fet una agrupació en 6 temes principals: Docència, Recursos, Condicions Laborals, Informació, Recerca i Conciliació. Hi ha alguns comentaris que no s’han tingut en compte per no ser significants degut a que només n’hi ha un. Dels grups analitzats el que més respostes inclou és Docència amb 32 i el que menys és Conciliació amb 4. A la capçalera de cada tema s’ha inclòs una de les frases presents als comentaris i que pot ser representativa del que la majoria diu.
Docència “El principal problema, són les pràctiques que NO es poden fer de cap manera a distància, a les assignatures que imparteixo” (32 comentaris)
Hi ha temes, com per exemple que les pràctiques i els TFG amb càrrega de laboratori s’han de fer presencialment, on l’opinió és unànime. També hi ha consens en aconsellar l’avaluació presencial sobretot per als primers cursos. Respecte a la metodologia no presencial, una bona part dels comentaris indiquen que pot ser un bon instrument de treball que pot complementar o inclús substituir en alguns aspectes la presencialitat encara que hi ha alguns detractors que pensen que la docència presencial és insubstituïble.
Recursos “Suposem que la policia hagués de patrullar amb cotxes particulars” (22 comentaris)
Hem recollit 22 comentaris referents al recursos utilitzats per realitzar el treball a casa durant el període de pandèmia. Una gran majoria incideixen que han hagut de treballar amb equips personals que de vegades havien de compartir amb la resta de la família que també els necessitaven, tot degut a que els mitjans proporcionats per les Escoles o la Universitat han sigut mínims o nuls. Hi ha gent que s’ha hagut de comprar micròfons, altaveus, càmeres, pissarres virtuals i fins i tot mòbils i ordinadors, tot per aconseguir que la feina feta per a l’estudiantat fos la millor possible. Igualment, el professorat constata que el treball a casa ha comportat consums d’electricitat, dades i serveis de comunicació particulars que s’haurien de reconèixer i compensar com es fa a totes les empreses on hi ha teletreball. Aquesta crisi ha posat de manifest que s’hauria de dotar a tot el professorat amb el material bàsic per impartir la docència.
L’ús de Google Meet ha suposat moltes hores de treball i seria necessari mantenir aquesta eina durant un temps per amortitzar el temps invertit en l’aprenentatge. També caldria trobar una plataforma estàndard que funcionés en diversos entorns. Per exemple. hi ha gent que s’ha hagut de pagar llicències de Zoom perquè el Google Meet no era l’òptim per dibuixar o perquè a l’entorn privat no hi funcionava per temes de sistema operatiu o de navegador.
Finalment, el recurs més consumit durant aquest confinament ha sigut el temps, el professorat ha dedicat moltes hores en la preparació del material no presencial, en el seguiment de l’estudiantat i en l’aprenentatge d’eines i recursos, tot per arribar als terminis i aconseguir una docència de la màxima qualitat.
Condicions Laborals “Comptant fins i tot el temps estalviat en viatges, treballo més hores que presencialment” (22 comentaris)
La UPC no ha valorat la docència durant molts anys i per això en arribar aquesta crisi no ha estat suficientment preparada. La situació actual ha demostrat que el model de reconeixement individual amb els punts PAD no és just ja que no considera la quantitat d’hores necessàries per preparar materials, per atendre els estudiants, per coordinar, per actualitzar els campus, per formar-se en eines no presencials, etc. A més a més, la quantitat d’hores dedicades a la docència no presencial depèn del nombre d’estudiants ja que les consultes es multipliquen.
El treball continu durant moltes hores i dies ha afectat a molta gent de forma personal empitjorant el descans necessari, augmentant l’estrès i inclús empitjorant la pròpia salut (dolors d’esquena i articulacions, problemes de visió, marejos, dolors a les cames, etc).
Hi ha molts comentaris de professorat associat que denuncia que ha hagut de treballar molt més del que tenen contractat i reconeixent que haurien d’haver dedicat encara més hores per arribar a una docència de qualitat però la seva feina professional externa s’ho impedia, tot això per un sou bastant minso. L’únic que els ha compensat en part és la reducció de la despesa en transport i del nombre d’hores dedicades als desplaçament. És necessari repensar el model actual.
Informació “El personal TIC ha fet tot el que ha pogut” (7 comentaris)
Hi ha pocs comentaris referents al suport TIC i a la informació rebuda. Els que hi ha comentem que de vegades la informació proporcionada, tant de correus com de possibles eines a fer servir, ha sigut poc útil per la gran quantitat d’informació donada sense fer un cribratge previ. Es reconeix el treball fet per el personal TIC, però a la vegada es demana un millor suport TIC online, com podria ser una línia telefònica per resoldre dubtes.
Recerca “Impossible conciliar recerca i docència no presencial en les condicions actuals” (7 comentaris)
Molts comentaris denuncien la impossibilitat de dedicar temps a la recerca davant la gran quantitat d’hores dedicades a la docència no presencial i la impossibilitat d’accedir als laboratoris de recerca. També ha dificultat la dedicació a la recerca la necessitat de conciliar l’allau de feina amb la vida personal i familiar. D’altres comenten que han pogut fer alguna cosa sempre que no requerís la presència al laboratori (articles, correcció de tesis, preparació de propostes, etc.).
Conciliació “El principal problema és la conciliació familiar amb dos nens petits a casa” (4 comentaris)
Els comentaris venen d’aquells que tenen nens petits a casa i que durant el confinament han requerit lògicament una atenció constant, feina bastant complicada de compaginar amb la preparació de materials docents, atenció a multitud de correus, llargues i continues videoconferències, etc.
