La conciliació és un dels àmbits on més hem patit les retallades. Tant el govern de la Generalitat, com el de l’Estat, han aprofitat la crisi per retallar drets que van costar molts anys aconseguir. En molts casos, sense cap justificació econòmica. Retallar per retallar.
I no solament això, a la UPC s’ha sumat el dèficit acumulat com a administració i una gestió econòmica nefasta de l’anterior equip rectoral. Som l’única universitat que no substituïm cap permís maternal, incapacitat temporal o reducció de jornada.
La manca de reposició d’efectius -fa anys que al PAS de les universitats públiques catalanes ens imposen una taxa de reposició zero -, i aquesta poc conciliadora política de no substituir baixes i permisos, genera una pressió sobre el PAS de la UPC que té necessitats de conciliació (fills i filles petits, mares i pares grans, malalties de familiars, etc.), i els seus companys i companyes.
No sembla que els actuals governants catalans, i de l’estat espanyol, tinguin cap intenció de retornar efectivament els drets arrabassats en l’àmbit de la conciliació.
A més, les retallades imposades des dels diferents governs no solament retallen, sinó que prohibeixen que mitjançant la negociació col·lectiva es puguin millorar alguns drets. Aquesta prohibició limita molt les possibilitats de retorn dels nostres drets. Ni retornen ni deixen que altres retornin.
Tampoc en l’àmbit de la Mesa d’universitats, les gerències s’han posat d’acord per presentat propostes de negociació assumibles per la part social.
Tot i l’escenari que us exposem, i justament per les poques possibilitats de millora que el marc legal permet, des de CCOO us fem arribar algunes propostes de conciliació que creiem possibles i realistes: https://goo.gl/Q3o4cV .
Seran les propostes que presentarem en comitè i junta per negociar amb la gerència. Confiem que en aquest àmbit, la UPC estigui disposada a millorar les nostres condicions.
Dóna una ullada, opina i aporta. La conciliació la fem entre tots i totes!
